Estat anterior de la nau Ivanow. Foto: Nau Ivanow
Sumari
Document 1: una nau recuperada
Fundació Sagrera
Adaptació i creixement progressiu
Espais i situació de la Nau
Document 2: Escenes
Les Superproduccions de La Corporación
Document 3: Relacions urbanes
Xavier Basiana, la Nau Ivanow i el contexte urbà
El parc i l'estació
Vincles i plataformes
Fonts d'informació
Plànols
Document 1: Una nau recuperada
L'espai de la Nau Ivanow havia estat una fàbrica de pintures (de la marca Ivanow), i també una fàbrica tèxtil, abans de quedar sense ús a mitjans dels anys noranta. Quan feia més d'un any que la nau estava aturada, l'arquitecte i fotògraf Xavier Basiana (Manresa, 1953), resident a La Sagrera des dels anys setanta, activista veïnal i amb l'estudi professional al mateix carrer de la Nau, entra en contacte amb la propietat (un empresari rus), i adquireix el recinte fabril, amb la idea de convertir-lo en un gran espai de creació. El seu referent era la Factory d'Andy Warhol, i no sembla un referent gratuït, si es tenen en compte les apropiacions espaials i els reciclatges que es dugueren a terme en un i altre espai, i altres coincidències entre el loft neoiorquí de Warhol i l'equipament de La Sagrera: l'enregistrament d'audiovisuals, sobretot a la primera època; el fet de ser un contenidor tant de treball com de festes; la voluntat de ser un reflex del pensament i les inquietuds del seu promotor; o la voluntat de postular-se com una plataforma de trobades, projectes i iniciatives, com a gatell de creativitat i com a motor de dinàmiques de tot tipus.
Els primers treball d'adequació de l'espai consisteixen en buidar i netejar l'edifici, tirar envans i redistribuïr espais, arreglar les goteres i pintar. La primera font de finançament és el lloguer de l'àmplia nau de la planta baixa per a usos varis: rodatges de curtmetratges i llargmetratges, casaments (s'hi celebren diverses bodes gitanes: 12 bodes l'any 1998, segons explica el fundador i director de la Nau) i altres actes socials. En un primer moment, Basiana va arreglar l'espai més proper a la porta d'ingrés, i el va adequar i usar com a despatx d'arquitectura propi (un espai en el que Basiana també dormia i vivia, al llarg de tretze anys, i exercia doncs com a "porter de nit") i més tard es va acondicionar el segon pis de l'edifici principal. Després d'una etapa en que Basiana n'és el coordinador únic, es funda l'Associació Cultural Nau Ivanow, en un moment en que la Nau és un contenidor d'activitats externes de tota mena, encara sense una línia de treball pròpia i concreta. El projecte per tal de dotar de contingut i vincles al projecte és posterior a aquesta primera fase. La Nau vindrà encara més revitalitzada al cap de quatre anys de funcionar, quan l'Associació incorpori una de les naus annexes, de 300 metres quadrats (l'anomenat Espai Ion), i s'incorporin al projecte altres membres que s'encarregaran de dinamitzar l'espai.
Fundació Sagrera
Un moment clau per al canvi de l'espai i del projecte va venir com a conseqüencia dels desperfectes deguts a una forta tempesta, que van malmetre la coberta (original per la seva forma ondulada, amb un seguit de voltes a la catalana en voladís, ara desaparegudes), un element pel qual l'edifici forma part del patrimoni protegit. Es va enfonsar el segon pis, per tal de reformar l'edifici es va calcular que calia una inversió de 500.000 euros, i es va crear "la Fundació Sagrera, que havia de ser la que gestionés l'equipament i li donés una personalitat jurídica forta per a poder negociar amb les institucions", com comenta en David Marín Morodo, gestor cultural i coordinador de la Nau Ivanow: "Va ser a partir d'aquell moment que es va començar a replantejar el projecte i a pensar una mica més en el futur. Es va demanar un préstec per reformar sobretot l'edifici central, es va fer una sala polivalent, utilitzable com a sala d'actes, i es van arreglar les altres plantes". És entre el 2008 i el 2009 que es crea un projecte de gestió que hauria de dotar l'equipament de continguts, i tot seguit s'inicia el contacte amb les administracions, un procés que al novembre de 2010 farà de la Nau Ivanow una Fàbrica de creació gestionada per una fundació privada, la Fundació Sagrera, amb finançament privat (a través d'una hipoteca) i petites subvencions de la Generalitat i l'Ajuntament, que des actualment és el propietari de la nau principal (la titularitat li van canviar a Basiana a canvi d'assumir la hipoteca, mentre que ell i la Fundació duen la gestió, i ell conserva la propietat de les altres tres naus, que ara va arreglant i posant a punt).
Foto: Nau Ivanow
Foto: Nau Ivanow
Adaptació i creixement progressiu
Segons Basiana, el cas de la Ivanow és "un cas atípic, doncs normalment les administracions de la ciutat el que fan és comprar una fàbrica, fer-hi el gran projecte, i després donar-la per que la gestioni alguna entitat, i en aquest moment s''adonen del xoc entre els usos que se'ls vol donar i l'arquitectura. Això, aquí no passa, perque hem anat transformant i adequant els espais segons les necessitats que hem anat detectant". Així, el procés de la Nau és un cas de "conquesta d'un espai" per a la cultura, i de treball i creixement progressiu. En el moment en que Basiana comença a treballar en el primer dels edificis, els altres annexes encara tenien ús industrial, i al llarg dels anys es van annexionant els altres antics espais industrials.
Espais i situació de la Nau
La Nau Ivanow es troba situada entre els carrers Hondures, Ciutat d'Elx i La Sagrera, en una illa entre l'Avinguda Meridiana i la platja de vies que en el futur ha d'ocupar l'Estació de La Sagrera i el futur Parc de La Sagrera, que unirà Sant Martí i Sant Andreu. La suma dels diferents espais del complexe de la Nau, a l'actualitat, té una superfície d'uns tres-mil metres quadrats. L'ampliació s'ha fet tot sumant i connectant l'edifici de l'antiga fàbrica amb les naus adjacents.
A l'edifici principal, s'hi troba l'espai Andy Warhol, una sala d'actes en planta baixa de sis per vuit metres, la més ben equipada a nivell tècnic del conjunt (consta de grades desmuntables), on s'hi pot fer teatre, concerts, i tota mena d'actes: assemblees de veïns, conferències, balls... Als altres pisos de l'edifici principal, hi ha l'Espai Blau i l'Espai 16 (espais polivalents dedicats a tallers i exposicions), altres espais per a assajos o conferències, i el Viver de Creadors, un espai diàfan amb un seguit de taules on professionals de diversos sectors (arquitectes, companyies, grup de gestió cultural...) poden llogar el seu espai de treball, i que consta també d'espais comuns en els que potenciar intercanvis i col·laboracions. En aquest primer edifici hi ha una sèrie d'espais menors, com la Sala de màquines per a petites mostres de fotografia. A la part de l'ingrés, l'antiga casa del porter en un futur es vol usar com a residència d'artistes. A l'altre costat del passatge d'entrada, on es celebren també actes, tal com passa a la terrassa, que ha estat remodel·lada, hi ha les naus annexes, que mantenen els noms que tenien amb el seu antic ús fabril: l'Espai Guillot (antiga indústria d'elements metàl·lics), on hi ha el bar, espai de trobada i expos de fotografia a la planta altell, i on Basiana hi planeja un petit espai gastronòmic; l'Ábaco (antiga empresa d'olis), una sala de dotze per dotze metres, amb barres per als focus al sostre, que s'usa com a espai escènic; l'espai Ion, una nau que s'usa en lloguer d'espai d'assaig per a companyies de teatre i de dansa (aquí és on es va assajar el musical Grease, que després va anar a fer temporada a la cúpula de l'edifici remodel·lat de l'antiga plaça de braus de Les Arenes), com a espai de creació i d'exhibició de performances, dansa i altres escenes, i que té també un altell amb un taller d'artistes i artesans.
Fotos: Nau Ivanow
Document 2: Escenes
La diversitat i versatilitat dels espais de la Nau Ivanow es correspon amb la diversitat de les activitats escèniques que s'hi duen o s'hi han dut a terme. De fet, la vessant escènica de la Nau no entrava en un principi en els plans de Xavier Basiana, que havia imaginat el recinte com una nova "factoria" d'arts plàstiques. Però les qualitats dels espais, d'una banda, la disponibilitat i permeabilitat dels gestors de l'espai, i la necessitat dels creadors, de l'altra, sembla que van dur d'una manera natural cap a l'escena. D'entre aquestes iniciatives a la Nau, destaca la Factoria Escènica Internacional (FEI), amb Carme Portaceli al capdavant, que hi té la seu des del 2005, any en que assajava Genova 0.1, una obra per al festival Grec, i des d'aleshores regularment l'ha usat com a lloc d'exhibició (Ricard II a l'espai Andy Warhol, la temporada 2008-09, per exemple) o bé com a lloc d'assaig, quan ha dut les produccions a altres teatres de la ciutat (el Teatre Lliure o el TNC). És en aquella època en que s'aïlla acústicament l'espai Andy Warhol, es canvien els vidres, i es col·loquen les barres al sostre, per penjar-hi els focus que una companyia professional com aquella requeria. Altres creadors escènics, com Marta Galán, van arribar a l'espai encara alguns anys abans.
Una altra possibilitat d'ús de les sales és, com s'ha comentat, el lloguer: en aquest cas els usuaris poden ser companyies o empreses privades consolidades (Focus) tant com petites companyies que inicïin el seu recorregut. La Nau contempla, en aquest sentit de promoure i ajudar les iniciatives més joves, interessants o inquietes, un seguit de beques, col·laboracions, i fins i tot programes de mecenatge, a més d'un sistema rotatori d'ús dels espais, que fa del recinte una plataforma multidisciplinar. Si bé el teatre que s'hi programa i treballa és de nivell professional, perque el teatre amateur del barri té el seu lloc al centre cívic (que promou un festival anual), sí que s'obren les portes a activitats més diverses i d'aquest nivell durant la festa major del barri. La renovació i la incorporació del terrat com a espai utilitzable, com a cinema a la fresca a l'estiu, per exemple, i la flexibilitat de tots els espais, fan que l'escena pugui tenir lloc en múltiples disposicions, formats i localitzacions. Basiana posa un exemple, d'aquesta flexibilitat: al bar (nau Guillot) s'hi poden fer concerts i conferències, i a la Ábaco hi cabrien activitats com cinema infantil o aula-taller. O és el cas, també a l'espai Ábaco, del volum tancat d'altell que, en alguna ocasió, s'ha incorporat a l'escenografia, i en altres s'ha usat amb tota la profunditat i el públic als laterals (com a la Superproducción nº 2. Reprise Volumen 2, de Marta Galán (2009).
Les Superproduccions de La Corporación
L'any 2009, Marta Galán i Juan Navarro, en l'estructura La Corporación, duen a terme tres processos de treball que es mostren en "tres superproducciones postdramáticas y desechables", a la Nau Ivanow. Dark Figurantes (espai Ábaco, octubre 2009), Reprise Vol. 2 (espai Ábaco, novembre 2009) i Madres, teats y nanas (espai Andy Warhol, desembre, 2009). Les superproduccions neixen amb l'afany de crear grans esdeveniments amb els mínims recursos: "a partir de residus físics de la indústria cultural local (restes d'escenografies, vestuari, atrezzo, decorats de cinema o televisió, etc ...)", i amb la voluntat de practicar "una radical permeabilitat a l'entorn sociocultural del barri / ciutat on acciona". Els membres de La Corporación presentaven el projecte en aquests termes:
"La Corporació és un projecte de residència de Marta Galán i Juan Navarro a l'espai de creació i exhibició La Nau Ivanow (La Sagrera, BCN) que aposta per presentar de forma recurrent i intensiva espectacles de gran format.
La Corporació és una fàbrica excessiva i desproporcionada de superproduccions d'un sol ús impossibles de distribuir i rendibilitzar.
Cada SUPERPRODUCCIÓ serà desenvolupada a partir d'elements residuals provinents de grans superproduccions per un artista o col.lectiu d'artistes. Els col.lectius, entitats i associacions del barri participaran de forma activa en aquestes SUPERPRODUCCIONS.
Les SUPERPRODUCCIONS es presentaran un sol dia i seran impossibles de distribuir i rendibilitzar, ja sigui a causa del nombre de persones implicades, del catxet del protagonista o del format en el qual es presentin.
SUPERPRODUCCIONS post-dramàtiques d'un sol ús.
Anti-productes".
En David Marín Morodo recorda sobre el projecte escènic: "Aquesta producció tenia un component social molt important, a partir d'un treball de la Marta Galán amb la gent del barri, amb associacions, amb la coral de la parròquia... Coses que en un primer moment semblarien complicades. Gent gran que no vindria mai a veure una performance aquí, van participar en un projecte d'aquestes característiques, i els va encantar". Era una obra que reciclava robes, escenografies i materials d'altres espectacles, que treballava amb la memòria i l'experiència real de la gent del barri, i que posava en contacte uns i altres, la memòria i els materials teatrals, per crear una performance apedaçada, com un collage estètic, de records i d'espais i materials. La creació Superproducción nº 2. Reprise Volumen 2, per exemple, aprofitava la totalitat de l'espai de l'Ábaco (una pantalla amb projeccions i un escenari, una pista de ball, un cotxe, a l'altre extrem...) i treia el partit a l'amplitud de la nau, i fins i tot a l'estètica d'"espai trobat". Diu Marín Morodo, al respecte, que "el fet que en els espais no convencionals passin aquest tipus de coses és perquè un teatre tradicional no deixa espai per a aquesta mena d'experimentació. No existeix aquesta proximitat, el públic està a les fosques, assegut a la platea, separat de l'escenari per un fossat, lluny... I aquesta també és una de les nostres funcions principals: donar a la gent la possibilitat de crear, no tant com a teatre, sinó com a espai de creació".
A la peça Superproducción nº 2. Reprise Volumen 2 hi participaven, entre d'altres, l'Associació d´Estudis Històrics dAutomoció (AEHA) i el grup d´”streetdance” del Centre Garcilaso, i els materials van ser cedits pel Gran Teatre del Liceu, el Teatre Lliure, Focus, Desballestaments Pons de Lliçà d'amunt, el Circuït de Catalunya (Montmeló), i el Festival Observatori 2005 de València, entre altres fonts. En altres peces del projecte es van fer processos de treball amb altres grups: treballadors de la construcció del barri de La Sagrera, Diables de La Sagrera i Batucada Sagresamba (a la primera), o la Fundació Alba per a la lactància materna i l'Associació Mirada de dona (a la tercera).
En el decàleg del projecte, es concretaven les motivacions d'una trilogia que, com molt del teatre i les noves dramatúrgies més interessants dels darrers anys, es fixa en els processos de treball més que no pas en els resultats, en la vinculació d'agents i actors diversos, i en la "proposta d'un espai de recerca des del que aprehendre noves morfologies per a l'escena actual". És interessant comprovar de quina manera aquestes premises (treball en progrés, treball cooperatiu i exploració de models) coincideix amb l'esperit i la manera de treballar de l'equipament on les produccions escèniques tingueren lloc, la Nau Ivanow. Però val la pena llegir el decàleg, per detectar també els seus punts més còmics i eixelebrats, i entendre copsar la crítica que s'amaga darrere d'aquest projecte escènic i social "d'espectacularitat precària":
DECÁLOGO CORPORATIVO:
1- Las SUPERPRODUCCIONES se realizan sólo y exclusivamente a partir de residuos de grandes superproducciones y otros eventos culturales grandilocuentes en una apuesta por hacer evidente y visible el excedente, el resto, lo que sobra, lo que se tira.
2- Ya sea por su formato escénico, por el número de personas implicadas o por su cualidad singular, que las vincula al espacio / tiempo en que se realizan, las SUPERPRODUCCIONES son imposibles de distribuir y rentabilizar. De este modo, ponemos en cuestión la precariedad y obsolescencia de los circuitos teatrales a los que se adscribe la creación contemporánea al tiempo que la apuesta por lo inútil y lo improductivo se erige como modo tambaleante de resistencia.
3- Las SUPERPRODUCCIONES, por su fisonomía escénica, son irrepetibles. La presentación de las ideas sobre la escena es de carácter inmediato y efímero. Una repetición de las mismas se convertiría en una re-presentación y, por lo tanto, en una estafa.
4- Las SUPERPRODUCCIONES deben incluir necesariamente un “cuerpo de baile”, un número destacable de extras y figurantes, un texto reconocible de autor reconocible, un invitado especial con reconocida trayectoria mediática, efectos especiales y escenografías espectaculares.
5- Las SUPERPRODUCCIONES proponen un espacio de investigación desde el que aprehender nuevas morfologías para la escena actual.
6- Las SUPERPRODUCCIONES diluyen las fronteras físicas y conceptuales entre la escena y el espectador e invitan al público a intervenir en el imaginario expuesto por los artistas.
7- Las SUPERPRODUCCIONES son intervenciones escénicas de alto riesgo: el encuentro del artista con la idea debe ser sorpresivo y peligroso. Los elementos que conforman la pieza deben encontrarse aún en un estado impreciso, abierto, vulnerable, no resuelto.
8- Las SUPERPRODUCCIONES utilizan la precariedad de medios como acicate para la creación y la experiencia escénica.
9- Las SUPERPRODUCCIONES apuestan por una permeabilidad radical al entorno sociocultural en el que se realicen y presenten.
10- Las SUPERPRODUCCIONES son un acto de violencia estética. Un modo escénico de desestabilización y subversión de formas, estructuras y modos de intercambio preestablecidos.
2- Ya sea por su formato escénico, por el número de personas implicadas o por su cualidad singular, que las vincula al espacio / tiempo en que se realizan, las SUPERPRODUCCIONES son imposibles de distribuir y rentabilizar. De este modo, ponemos en cuestión la precariedad y obsolescencia de los circuitos teatrales a los que se adscribe la creación contemporánea al tiempo que la apuesta por lo inútil y lo improductivo se erige como modo tambaleante de resistencia.
3- Las SUPERPRODUCCIONES, por su fisonomía escénica, son irrepetibles. La presentación de las ideas sobre la escena es de carácter inmediato y efímero. Una repetición de las mismas se convertiría en una re-presentación y, por lo tanto, en una estafa.
4- Las SUPERPRODUCCIONES deben incluir necesariamente un “cuerpo de baile”, un número destacable de extras y figurantes, un texto reconocible de autor reconocible, un invitado especial con reconocida trayectoria mediática, efectos especiales y escenografías espectaculares.
5- Las SUPERPRODUCCIONES proponen un espacio de investigación desde el que aprehender nuevas morfologías para la escena actual.
6- Las SUPERPRODUCCIONES diluyen las fronteras físicas y conceptuales entre la escena y el espectador e invitan al público a intervenir en el imaginario expuesto por los artistas.
7- Las SUPERPRODUCCIONES son intervenciones escénicas de alto riesgo: el encuentro del artista con la idea debe ser sorpresivo y peligroso. Los elementos que conforman la pieza deben encontrarse aún en un estado impreciso, abierto, vulnerable, no resuelto.
8- Las SUPERPRODUCCIONES utilizan la precariedad de medios como acicate para la creación y la experiencia escénica.
9- Las SUPERPRODUCCIONES apuestan por una permeabilidad radical al entorno sociocultural en el que se realicen y presenten.
10- Las SUPERPRODUCCIONES son un acto de violencia estética. Un modo escénico de desestabilización y subversión de formas, estructuras y modos de intercambio preestablecidos.
Treball de preparació de les Superproducciones. La Corporación. Foto: Gerda Kochanska
Superproducciones. La Corporación. Foto: Gerda Kochanska
Superproducciones. La Corporación. Foto: Gerda Kochanska
Superproducciones. La Corporación. Foto: Eva Serrats
Superproducciones. La Corporación. Foto: Sonia Bosma
3. Relacions urbanes
Xavier Basiana, la Nau Ivanow i el contexte urbà
La importància de la Nau Ivanow ve, en gran part, d'haver sorgit d'un procés progressiu i gradual de conquesta d'espais, que no només l'ha posat en valor, sinó que han explotat aquest valor mitjançant el seu ús intensiu, i la incorporació de grups col·laboradors, sense deixar de tenir l'ambició de dirigir-se a la ciutat, de postular-se com una estructura al servei de la ciutat, i no només a escala de barri. És des del barri o, com se sol dir, des de l'escala local, que s'assoleixen fites majors i s'obren possibilitats a totes les escales. La vinculació urbana de la Nau, i els plans del seu creador, en Xavier Basiana, en relació al contexte urbà, han estat ben coherents , sobretot, estratègics.
Projecte de remodel·lació de la Nau Ivanow. Xavier Basiana, arquitecte. Font: Nau Ivanow
El parc i l'estació
Com a principal projecte o proposta de nivell urbà, i fins i tot metropolità, cal assenyalar que el 1990 sorgeix del grup de Basiana i altres col·laboradors, la primera proposta de situar l'estació de l'AVE a La Sagrera, idea que amb la complicitat de la promotora Travesteald (que aleshores treballava en la construcció de l'hotel Arts) i amb la posterior adhesió de Norman Foster (1991-92, qui arribà a presentar el projecte d'estació i parc lineal, anomenat "Rec Comtal", al centre cívic de La Sagrera), donà unes quantes voltes pels despatxos de l'alcaldia socialista i del govern convergent.
D'on sortia, aquesta idea de renovació urbana a gran escala? Pel que ha explicat el propi Basiana (entrevista a La Vanguardia del dia 15 d'octubre del 2011, amb Meritxell M. Pauné):
"Yo entonces ejercía de arquitecto y, pese a tener unos treinta y pico años, la Diputación me había ofrecido el gran honor de estar supervisando las obras del Palau Sant Jordi. Eso me puso en contacto con los grandes nombres de la arquitectura, pero a la vez seguía muy involucrado con mi barrio, a través de la asociación de vecinos. Cambiar mi entorno era la forma de empezar a cambiar el mundo. Barcelona estaba transformando su litoral pero La Sagrera quedaba fuera del gran salto. Y yo veía mucho potencial en esta enorme zona de vías".
La Vanguardia. 4 de juny de 1992
La idea i el projecte foren la llavor de la decisió de l'emplaçament de la gran estació, ja fa anys, i per tant del recent concurs de Parc Lineal, guanyat pel grup format per West 8, rcr i AldayJover. La involucració de Basiana amb La Sagrera continua més tard, quan el 1998 es fa una plataforma reivindicativa per defensar la idea, "L'estació al 2004", en uns moments en que s'estava posant en dubte l'estació de La Sagrera. I la implicació amb el barri també es dóna amb la participació activa de Basiana en la modificació dels plans urbans per la zona, englobats en l'operació de l'estació intermodal, en que els veïns van aconseguir salvar alguns edificis emblemàtics de l'enderroc (la pròpia Nau Ivanow, que estava afectada, o la Torre de l'aigua)
També a nivell de barri, va sorgir de Basiana i altres membres del moviment veïnal de Sant Andreu la proposta de crear una mediateca a Can Fabra, o els multicinemes i el Sant Andreu Teatre (SAT), idees que al llarg dels anys s'han anat fent realitat.
Vincles i plataformes
Segons Marín Morodo, a la Nau "Tots els que hi treballem som gent de la Sagrera, que estàvem en el món associatiu, i ens hem anat trobant en aquest projecte. I cal remarcar que tres dels patrons de la Fundació són les entitats més fortes del barri: l'Associació de Veïns, la Comissió de Festes i el Consell d'Entitats". Aquest vincle és també patent en el treball de Basiana com a fotògraf, col·laborador i editor de diversos llibres, com ara Sant Andreu de Palomar, més que un poble (Barcelona, 1998), amb Manuel Alvarez, Martí Checa, Xavier de la Cruz, Joan Pallarès, Jordi Rabassa i Pau Vinyes; o Barcelona, ciutat de fàbriques (Barcelona, 2000), amb coordinació de Martí Checa i fotografies de Jaume Orpinell, una sèrie fotogràfica adquirida pel MACBA. O, com a comisari d'exposicions, amb mostres com Construint la ciutat, i Ciutat i Fàbrica. Un recorregut pel patrimoni industrial de Barcelona. Un altre capítol remarcable del paper urbà de la Nau Ivanow també es troba en que el centre va ser la plataforma de l'Institut d'Arquitectura Avançada. Durant força anys en la seva seu hi van treballar i engegar projectes i reflexions sobre l'arquitectura, la ciutat i el territori (com el d'Hiper_Catalunya) arquitectes com Vicente Guallart (actual arquitecte en cap de l'Ajuntament de Barcelona) o Enric Ruiz-Geli. La Nau ha estat també, doncs, el viver de l'arquitectura R+D.
Fonts d'informació
Entrevistes realizades per l'autor a Xavier Basiana i David Marín Morodo
Marta Galán
Revista Nau Ivanow-Fundació Sagrera. Barcelona, octubre 2008
www.nauivanow.com
www.marta-galan.com
www.lacorporacio.blogspot.com
La Vangurdia. Hemeroteca
Materials, plànols i fotografies cedits per: Nau Ivanow, Marta Galán.
La Vanguardia. 15/10/2011. Entrevista amb Meritxell M. Pauné
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada